02
LA MARCA EN ELS RAL·LIS
← Tornar a marques
Mini és una marca britànica nascuda de cotxes petits amb ànima de gegant en competició. En ral·lis, el seu mite arrenca als anys 60 amb els Cooper S del BMC i els "tres mosqueters": Paddy Hopkirk, Timo Mäkinen i Rauno Aaltonen. El cop sobre la taula arriba al Ral·li de Montecarlo: victòria el 1964 (Hopkirk/Liddon), revalidació el 1965 (Mäkinen/Easter) i nou triomf el 1967 (Aaltonen/Liddon). Entremig, el culebrot del 1966: els Mini van acabar 1r-2n-3r però van ser desqualificats per una polèmica interpretació del reglament sobre els llums davanters—episodi que, paradoxalment, va engrandir la llegenda. Després d'aquella era, Mini va quedar durant dècades més associada a la iconografia que a programes oficials de primer nivell... fins al retorn sota BMW amb Prodrive: el MINI John Cooper Works WRC va debutar el 2011, va aconseguir podis amb Dani Sordo (3r a Alemanya i 2n a França) i va deixar espurnes de competitivitat abans que el projecte es retallés i s'apagués l'any següent. No hi va haver victòries absolutes al WRC modern, però sí ritme per estar a dalt en asfalt. On Mini sí que va tornar a col·leccionar trofeus va ser en ral·lis cross-country amb X-raid: els Countryman/ALL4 i després els JCW Buggy van guanyar el Dakar 2012, 2013, 2014, 2015 i de nou 2020-2021, amb noms com Stéphane Peterhansel, Nani Roma i Carlos Sainz. Aquest domini "off-road" va consolidar Mini com a referència en raids mentre el seu programa de WRC quedava en pausa.